Doncs sí, després de rumiar-m'ho molt m'he decidit a començar un bloc. Ja feia dies que tenia la decisió presa, però la universitat em deixava poc temps per a poder donar-li una mica de forma a la cosa. Així doncs, dono per iniciada aquesta nova etapa. No sé si tindrà gaire continuïtat o me'n cansaré perquè no em llegeix ningú... No sé què passarà, sincerament, però tenia ganes de poder expressar-me en algun lloc i d'aquesta manera expressar el que vull amb el títol: seguir en peu.
Aquestes últimes setmanes hem estat bombardejats per milers, que dic milers... milions d'estímuls que ens cridaven a votar a un partit o altre. Aquests impulsos fins i tot els rebem el dia que hauríem de descansar d'ells, però amb les xarxes socials penso que ja no té cap tipus de sentit el dia de reflexió, jo em vaig sentir bombardejat tant a Facebook com a Twitter.
I diumenge va arribar el gran dia, el dia D. Suposadament la lluita estava entre la continuïtat del bipartidisme o l'esperadíssim pluripartidisme. Aquest últim per mi és una fase més del bipartidisme, els joves es menjaran als grans (llei de vida) i seguirem al mateix punt. El resultat ja el sabeu, ara tenim quatre grans: PP no tan gran però segueix sent el més gran, PSOE debilitat seguit per un Podemos (juntament amb En comú podem, Compromís - Podem i En Marea) que entra amb la força de 69 diputats al Congrés i la gran sorpresa, en negatiu, de la jornada electoral va ser Ciudadanos que va arribar ben justa i es va quedar molt per davall de les expectatives, suposo que molts dels que els anaven a votar van tornar al seu partit de sempre. En l'àmbit nacional tot és molt complex, la llei electoral no és la més adequada, el vot útil que preval per sobre del vot ideològic i molts factors més fan que l'anàlisi siga de gran dificultat per a una persona com jo que, tot i agradar-me la política, no sóc cap expert. Per això, m'agradaria comentar les eleccions localment, a escala de la meua ciutat: Benicarló.
Com a gran part de l'estat espanyol, les eleccions d'aquest 20D han sigut les segones que hem tingut durant aquest any 2015, per això voldria contextualitzar-vos una mica des de quin punt es partia. Les eleccions municipals van acabar amb l'hegemonia del PP des de l'any 1991 que sempre havia tingut majoria absoluta, excepte els anys 2003 - 2007, sent les del 2007 - 2015 les més fortes. La ciutat està fotuda i els resultats van ser un colp ben dur per al PP, dels 13 regidors que havien obtingut el 2011 van passar a 7 i van ser superats pel PSOE en nombre de vots, encara que van empatar amb nombre de regidors. D'aquesta manera el PP perdia la majoria, tant absoluta com simple, i Xaro Mirallés tornava la victòria al cantó socialista. L'altre canvi ressenyable era que l'Ajuntament de Benicarló passava a tindre representació de 3 a 4 partits, però hi ha qui diu que s'ha passat de 3 a 5, ja que Compromís, qui tenia 2 regidors, va presentar-se en coalició amb Esquerra Repúblicana del País Valencià amb el resultat final de doblar els dos regidors que tenien. I el quart (cinqué) partit que va obtenir suficients vots per a tenir representació va ser Ciutadans (Ciudadanos, Ciudatants, Ciudadans...) que va entrar amb 3 regidors. El pacte estava clar: la clau de govern va recaure en Compromís - ERPV que sumant amb PP o PSOE arribaven a la majoria absoluta, i evidentment el PP era el rival a batre per a totes les formacions i després d'unes negociacions, llargues per a molts, es va parir el pacte de govern PSOE - Compromís ERPV que donava l'alcaldia a Xaro Mirallés.
El canvi havia arribat a Benicarló, però també voldrien canvi en l'àmbit nacional? Uns resultats semblants a les eleccions municipals, però amb un canvi d'ordre:
Els partits majoritaris van seguir sent PP, Compromís, PSOE i Ciudadanos. Però hi ha diversos factors que diferencien un resultat de l'altre. El PP té clientela fidel a escala nacional i li van donar la victòria a Benicarló. Compromís que en aquesta ocasió anava en coalició amb Podem va gairebé doblar els vots de les eleccions municipals -que recordem que anaven amb una coalició diferent: Compromís - ERPV- un auge que ve donat per Podem i per la promesa d'un grup propi valencià i valencianista. PSOE va seguir una línia paral·lela que a tot l'estat, una davallada que no sembla que tinga gaire fre, molts votants socialistes van fer cap a Podem i d'altres a Ciutadans. Aquest últim a Benicarló sembla que han quallat molt bé, gairebé 1000 vots més que a les anteriors eleccions municipals. Esquerra Únida, la gran llàstima, a Benicarló fa anys que no tenen tirada, tot i això han aconseguit ser la cinquena força a Benicarló. Després van haver un seguit de forces que no arribaven a l'1% dels vots que veurem desgranades en el següent gràfic:
Destacar només algunes dades que trobo interessants. El PACMA amb 111 vots em sembla curiós, molta gent no s'ha sentit representada per cap dels partits i ha decidit unir-se a la força animalista, però sobta que un partit on la majoria dels seus vots han sigut per descartar les grans forces supere a ARA País Valencià, una força amb un bon programa el qual representava a molts dels escèptics amb Compromís i poder aconseguir un grup propi valencià i valencianista al Congrés. ARA PV és una plataforma que a eleccions locals anteriors, com a ERPV, havien rebut bastants més vots. La competència de Compromís ha sigut massa forta per a poder-la superar, i això que els caps de llista tant a València com a Castelló eren benicarlandos, una llàstima no haver obtingut un suport més ampli, però la idea del vot útil feia decantar-se a molts per Compromís - Podem. Per altra banda tenim a UPyD que perd tota representació al Congrés i a Benicarló només aconsegueixen un resultat anecdòtic. Democracia Nacional, més del mateix, venien d'aconseguir 351 vots a les eleccions municipals. Per sort sembla que el seu discurs xenòfob l'ha cobert algun altre dels partits grans. La resta de forces, ho han intentat però el resultat ha sigut molt poc interessant per a elles.
En resum, com a gran part de l'estat: guanya el PP i són quatre les grans forces, amb una petita diferència Compromís - Podem tindrà grup propi al Congrés i és segona força. Crec que és positiu tenir representació pròpia. El dubte és si la representació acabara sent una subseu provinciana de Podem al País Valencià o serà la veritable veu del vot valencianista. La llàstima és el poc suport que va obtenir Ara País Valencià, potser hagués estat bé buscar reforços amb altres plataformes com EU -ja ho van fer a les autonòmiques a través d'Acord Ciutadà- o fins i tot Compromís, però les ganes de no estar supeditats a una força amb seu a Madrid (Izquierda Unida o Podemos) han acabat amb gairebé 2500 vots a tot al País Valencià. Els demès, PSOE i PP més o menys l'esperat. El PP mantenir-se primera força però amb una davallada forta, en tot el País Valencià no ha arribat ni als 900.000 vots i a Benicarló uns 2500 vots menys, i el PSOE aguantant l'envit de Compromís - Podem.
Crec que els grans guanyadors a Benicarló i al País Valencià han sigut Compromís - Podem. Ja ho van començar amb les eleccions autonòmiques i ho han continuat amb les Generals, un canvi al qual el PSOE els ha agafat amb els pantalons baixats i s'estan quedant enrere cada dia més. El PP va afonant-se cada cop més, han tingut tanta merda que ni els seus hi creuen, prefereixen anar-se'n amb Ciudadanos que té un discurs que a molts votants del PP atrau i més al País Valencià. Qui no recorda allò de "volver a la aldea" que va dir Carolina Punset? Això em recorda a la idea d'eliminar els trets propis per a convergir amb una Espanya única, lluny del plurinacionalisme que abans abanderava el PSOE i ara qui ho fa és Podemos. Potser per això el PSOE perd pistonada i Podemos accepta que Espanya és la unió de diversos pobles, de diverses nacions, d'això no ho podem dubtar hi ha representats al Congrés partits nacionalistes de Canàries, Galicia, País Basc, Catalunya i País Valencià. I hi ha hagut d'Aragó, i d'altres que han tingut representació autonòmica com a Andalusia, Asturies o Cantàbria. Espanya és un país de nacions, que si no es reformula mitjançant aquesta premisa està destinat al fracàs social i polític. El centralisme només fa que allunyar la idea d'Espanya de zones com el País Valencià i pot arribar al trencament com està passant a Catalunya. Però això són altres temes que potser més endavant en parlaré.
Espero que us haja agradat la meua primera entrada, llarga suposo. També demanaria que si voleu aportar dades o qualsevol idea diferent estic obert als vostres comentaris, em comprometo a contestar-vos perquè el debat ens enriqueix a tots.
